Aquesta setmana hem fet un joc per conèixer paraules rosselloneses, és a dir, mots que s'utilitzen a la Catalunya del Nord. N'hi ha que comprenem poc com per exemple: guilla (guineu), sàller (sortir) i aibre (arbre),perquè ho diem d' una altra manera. Però encara diem alguns mots rossellonesos com llapí (conill), carrota (pastenaga), espiar (mirar) i espertinar (berenar). A continuació us mostrem fotografies d'aquests mots:
 |
| Carrota i cambajó |
 |
| Sous i mainatge |
 |
| Tustar i espiar |
 |
| A polit que cauràs! i Sem catalans! |
 |
Llapí i guilla
|
Com dieu aquests mots en Valencià?
Hem escrit aquest missatge en Pau, la Maud, la Marine, la Justine, la Léa i en Noah.
Hola! Els xiquets/es de 2n estan molt afaenats aquestes setmanes acabant els temes d'estudi i fent exàmens. No els he pogut mostrar aquesta publicació vostra, però vaig a buscar un moment per a fer-ho perquè és molt interessant conèixer paraules noves del nostre idioma.
ResponEliminaPrompte rebreu notícies nostres.
La mestra.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSóc de Llançà (a prop de la frontera de l'Alt Empordà i el Rosselló) i nosaltres emprem carrota, sous, tustar, guilla i d'altres mots que ens vinculen també amb el rosselonés. Visca Catalunya!
ResponEliminaHola.
ResponEliminaA Mallorca deim pastanaga, pastanagó o safarnària (pronunciat “safarnari”, varietat autòctona negra o morada). Per al pernil, no tenim paraula pròpia perquè aquí no se'n fan. S'empra molt el castellanisme "hamon". Molta de gent s'ha normalitzat dient cuixot o camaiot, però aquestes paraules corresponen a un embotit autòcton fet amb la cuixa del porc. Havent demanat al músic i professor de català, Biel Majoral, com ho deia ell, contestà: jo deman pa amb oli amb formatge.
Dels sous en deim doblers (dit "dobbés") i també, cèntims. Un mainatge aquí és un infant d'uè. Tustar seria galtejar o girar sa cara d'una galtada, però és més corrent dir pegar o entafarrar una llosca. Podem dir: alerta a caure, o també, ves alerta, o no badis, que cauràs. Som catalans, i també (jo) som (primera persona del singular) català.
Els llapins a Mallorca són conills (pronunciat “coní” o “cuní”, segons el poble). Del joc infantil d'amagar-te perquè no et trobin o d'encalçar-se, en deim jugar a "conions" o "cunions" (conillons). De guineus, no en tenim a Mallorca, però, si n'hi hagués, probablement en diríem rabosa (pronunciat "raboa"), perquè així ho deixà escrit Ramon Llull i perquè així en deim d'un peix molt petit que viu sobre les tenaces de roca, a vorera de mar o d'un infant, quan és molt reguitzer o no s'està mai quiet.
Salut i bona lletra.